De tots es sabut que la fotografia de paisatge, diguem-me artistica, es realitza amb les bones llums i per tant es busca amb les albades i les postes de sol.
Així doncs si estas fent una sortida a llocs desconeguts o inmers en un viatge, les hores centrals del dia s'aprofiten per investigar noves localitzacions, comprovar les que tens en "cartera" o estudiades previament via internet o simplement descansar una estona per esvaïr la ment de la fotografia o en aquesta epoca de l'any per reposar d'haver-te de llevar tant d'hora.
Pero aquests darrers dies que vaig estar a El Hierro, on buscavem desesperadament la boira i quan arrivavem al lloc i decidiem esperar unes hores per veure si canviava l'aire i ens la portava, les hores es feien eternes i mes amb una calor a estones asfixiant.
Aixi doncs la imaginació, l'avorriment i inclús les ganes d'apretar l'obturador anaven aflorint...
Recordo que era un dia molt caloròs i era l' hora de dinar i estavem a bastants quilometres de qualsevol població i mes per aquelles carreteres estretes, revirades i amb grans precipicis... I vàrem decidir quedar-nos sota una pineda, on es notava que s'havia cremat no fa gaires anys pero que conservava tota la seva esplendositat doncs segons hem van explicar, es dificil de que es cremin totalment degut a la gruixudesa de la seva escorça i "jugar" amb el macro...
Una bona idea per "passar" l'estona mentre arriven de nou les millors llums...
Decidiu fins on us porta la imaginació...
