Imagineu caminar sota una negre nit, durant força estona, el cami quasi no s'intuïa, nevat, a vegades gelat i relliscós... Tapats fins les orelles... Hem sembla recordar que en un moment o altre cadascú va relliscar, carregats amb l'equip fotogràfic i cada cop que miravem al cel s'intuïa una aurora meravellosa, doncs estava una mica tapada per la montanya que teniem davant i que estavem vorejant...
I un cop arrivat a lloc, quina tranquilitat, quina pau, estavem arrasserats al bell mig d'un fiord...Quasi no feia fred o es que estavem concentrats fent fotos... Silenci absolut, ni tant sols es sentia la remor de l'aigua...Les pedres estaven congelades, relliscosses...
Un dels millors moments viscuts!
I un cop arrivat a lloc, quina tranquilitat, quina pau, estavem arrasserats al bell mig d'un fiord...Quasi no feia fred o es que estavem concentrats fent fotos... Silenci absolut, ni tant sols es sentia la remor de l'aigua...Les pedres estaven congelades, relliscosses...
Un dels millors moments viscuts!