diumenge, 24 de juny del 2012

Espina desclavada.

Fa quasi bé un any, juntament amb en Javier Alonso, David Cidre i l' Enrique Mariscal vàrem anar a fer una visita a "Monsieur Midi". Per a tant magnífica ocasió vaig decidir canviar-me la càmera i passar-me al format full frame, així un dia abans de l'excursió vaig rebre el nou "juguet", la 5d MkII.

Ja en vaig parlar de l'error de fer uan sortida així sense conéixer o si més no tenir per mà la càmera, en aquesta entrada. Així doncs tenía una espina clavada i només era qüestió de temps treure-me'la.

Dijous passat va ser el dia de la revenja... Aquest com m' acompanyaven en Sergi Mosegur i en Josep Lluís Ferrari.

Mentre pujavem, feiem broma sobre la boira que es veia als nostres peus i del joc que ens donaria a la fageda que es trova per allà, pero mentre pujavem cap al lloc escollit, la boira ens anava perseguint fins que ens va adelantar del tot i al arribar al Llac Gertau la feina va ser nostra per trovar el refugi de la boira que hi havia, amb prou feines es veia el sender.

Vàrem inclús plantejar-nos girar cua i baixar perqué la localització es de tardes, la llum del matí per fotografiar el Midi és molt complicada i realment a la tarda és quan es pinta. En Sergi comentava que al menys poder fer alguna nocturna... Vaja una mica acollonits de fer "salat" estavem.

Vam decidir fer una becaina d'un mica mñes d'una hora i esperar resultats. Res el Midi no es veia, ni tant sols el llac... Passava l' estona i s'acostava l'hora màgica i sense signes de canvi.

De cop, no sé encara com, vàrem intuïr que s' obriría una finestra de llum i vam posar-nos les piles de cop. Cert! Es va obrir una finestra de temps que ens va deixar disfrutar com mai de la magestuositat del lloc.


Desprès la boira anava i venia com si volgues jugar amb nosaltres i nosaltres acceptavem el repte... Quin espectacle, quin fruïr de la fotografia, quina lluita!


No haviem pogut fer una exploració previa del terreny, fet que hem dificultava trovar algún enquadrament nou per a mi doncs ja en tenía de la primera vegada i anava amb la idea de fer quelcom una mica més original.



Va ser un espai de temps curt pero intens i mentre vàrem tenir llum vam lluitar... I mentre tornavem al refugi amb els peus xops doncs la boira era molt húmida, anavem buscant enquadraments per a la sessió de nocturnes, pero a l'arribar al refugi,  la via làctea sobre el Midi, ens deleitar amb un espectacle impressionant! Pero això ja forma part d' una altre entrada.

Us asseguro que vaig disfrutar com poques vegades, així doncs l'espina ja esta desclavada.




20 comentaris:

  1. Hola Esteve. Me imagino la sensación de estar ahí con esa niebla. Me gusta sobre todo la primera, casi eterea.

    ResponElimina
  2. M'agrada la segona una barbaritat!
    Ummm ja tinc ganes de veure aquesta nocturna!!!
    Jo encara tinc aquesta espineta clavada...algún dia, algún dia....l'any passat em vaig quedar a mig camí i varem haver de recular :(
    La muntanya et guarda sorpreses com aquestes (boires,tempestes...) just per això m'encanta. Per que sempre em sorpren.

    ResponElimina
  3. Se m'ha posat la pell de gallina i tot! T'ho dic, pq algun cop, també he experimentat aquesta sensació de "fustració" i d'acop apareix l'oportunitat, "el subidón" és espectacular! i Ja m'imagino les nocturnes que vàreu fer amb la Via Làctea, seran la bomba!
    Les tres estan super guais, però a mi m'agrada molt la tercere, amb la direccionalitat de l'enquadre, el reflexe, la llum del Sr. Midi amb la boia al seus peus... molt bona vaja :-D
    Fins aviat,
    Fran

    ResponElimina
  4. La segona està molt curiosa... a veure com pinta aquesta via làctia....

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'"amo" d'aquesta disciplina és en Sergi i el seu lluminós...

      Elimina
  5. Vaya tres fotos Esteve!!
    La segunda es una bomba, con esa emergencia del Midi en medio de la niebla!!!
    Vaya serie que te trajiste de esa zona, eh?!
    Un saludo!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tienes razón, la segunda tiene algo que me engancha, ese espejo era de fabula.
      Aunque no me hables que tú también tienes buena cosecha...

      Elimina
  6. Enhorabona per poder disfrutar del lloc i treure l'espina, ara a esperar veure les de la nocturna

    Salut!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tinc alguna coseta pero falta proocessar i tinc la mel al a boca per no poder gaudir d' un "lluminós" durant la sessió.

      Elimina
  7. Ui, se me olvidaba...!
    En la tercera... sería posible corregir el efecto del angular? Hace un efecto raro al ver el Midi reflejado y no coincidir la linea vertical.

    ResponElimina
  8. Es curiós el tema dels "gustos", cert es que cada cap un barret!
    Personalment la 1era tot i que segons els cànons estétics dels forums no seria de les més visitades m' agrada molt per el que s' intueix i no s' acava de mostrar, amb una llum molt difusa.

    ResponElimina
  9. Sol passar sempre, tants caps tant barrets... jo em tinc que quedar amb la segona per l'originalitat i per lo irrepetible del moment...no recordo un amic que deia que no tenia mai sort...mmnnn...qui era???
    :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jajajaj Pere, si haguessis vist les nostres cares al arribar a dalt... La tensa espera mentres els gabatxots jugaven a cartes... Pero l' espera va valer lapena, no puc negar-ho!

      Elimina
  10. Si les nocturnes estan al nivell d'aquestes, ja trigues a pujar-les.L'ambiemt de les dues primeres aporten un toc diferent a un lloc tan fotografiat.

    ResponElimina
  11. Esteve vull veure les nocturnes!!!
    Molt guapa i curiosa la segona, també m'agarada la tercera.
    Podeu estar contents!!

    ResponElimina
  12. Jo també "votaré" per la segona. Té molta màgia aquest núvol deixant entreveure el cim i el seu reflexe. molt bé, noi :-)

    ResponElimina
  13. Pues veo que te sacaste bien la espina, sí, señor!!!
    Yo también me quedo con la segunda... aunque la serie entera está tremenda, por lo especial de la situación. Enhorabuena!!!

    ResponElimina
  14. La segona i la tercera em fan el pes, més la tercera que la segona. A veure aquestes nocturnes!!. Acabo de veure una d'en Sergi i és espatarrant!.

    ResponElimina
  15. Distintas y originales... la presencia de la niebla las hace únicas. la segunda es la que más me ha llamado la atención, pero son todas fascinantes.

    Saludos!

    Juan Ángel

    ResponElimina
  16. Bona collita i grans moments de emocions als que varem portar del Midi. A mi m'agrada especialment la primera, amb retorna als moments de angoixa previs a la finestra que sens va obrir en al moment mes oportú.

    ResponElimina