divendres, 27 de maig del 2011

Per fi...

En la nostra aficció, sempre estem a expenses de la climatologia, doncs quantes vegades hem estat en un lloc, llevant-nos a hores intempestives, sobretot ara que el dia comença molt d' hora.
Per exemple l' altre dia hem vaig llevar a les 4 de la matinada per arrivar a temps a Blanes, l' albada no va acompanyar gens, la sort és que erem un grup de fotografs i ens ho varem passar d' allò més bé  fent-la petar desprès.
Però quasi sempre tard o d' hora tens la recompensa buscada, amb una llum o uns núvols "pintats", una onada, unes algues... que et "carreguen" les piles per uns dies. Suposo que a vosaltres us passa, peró quan tinc una sessió amb aquesta "sort", quan torno cap al cotxe vaig amb un somriure als llavis, que hem dura al menys fins que visiono les fotografies al Lightroom.... desprès... hehehehe

L'altre dia va ser una d' aquells moments buscats, la localització és coneguda peró he vist poques fotografies que jo recordi d' aquest lloc amb uns núvols "decents", i cada cop que he estat allà el cel sempre era ben pla, fins l'altre dia, encara que va durar menys de cinc minuts vaig poder fer algunes fotografies.




Suposo que aquest fet hem farà tornar-hi més vegades buscant un altre cop aquests núvols, aquesta llum que tant ens agrada...


dilluns, 23 de maig del 2011

L' aigua és vida!

La setmana passada juntament amb l' Enrique Mariscal i en Sergi Monsegur, vàrem fer una escapadeta al Montseny per fer alguna fotografia de cascades ara que les fulles dels arbres et permet no tenir alts contratsos de llum.




Tornant cap a casa, vaig recordar que havia estat en aquell mateix lloc, desprès d'unes intenses pluges i que l'espectacularitat no tenía res a veure.Així que les vaig buscar a l'arxiu i les he repescat doncs ara amb el pas del temps m' agrada recordar moments que he pogut gaudir buscant noves localitzacions. Aquesta sessió concretament és del passat mes d' octubre.




El que més m' ha impactat és la diferencia que es dona si la riera va "carregada" d'aigua o no i com canvien les condicions, surgeixen "noves" fotografies, diferents punts de vista, nous enquadraments... en definitiva que l' aigua ens dona vida fotogràfica.
A mode d'exemple, fixeu-vos en la tercera fotografia i compareu-la amb la de l' entrada anterior del blog...




Aquest any peró amb l' ajuda dels pantalons impermeables espero poder "captar" algun enquadrament una mica més agosarat, doncs la tranquilitat que et dona no haver d'estar pendent del risc de mullar-te et dona un plus de concentració en la realització fotografica.


dijous, 19 de maig del 2011

La lluna





Aquesta setmana, encara que no ha acabat, la puc considerar intensa fotogràficament parlant doncs he pogut fer varies sortides per buscar la meva "amiga" lluna, encara que cada cop constato que amb l' actual càmera que tinc no arribo gaire lluny en termes de soroll (encara que també pot ser que jo sigui una mica diguem-ne passerell en la fotografia nocturna) doncs a 400 ISO la cosa ja es desmadra i encara que es corregeixi una mica amb el Lightroom... es com la mona vestida de seda.

De totes n' he tret conclusions, tant de bones com de dolentes, peró clar, les dolentes me les reservo per mi... De bones, una nova localització amb bones possibilitats al Cap de Creus, lloc dificil de fotografiar per a mi doncs hem costa molt trobar bones composicions, un nou "partner" de sortides fotogràfiques, en Sergi Monsegur, espero que hem pugui transmetre la seva bona tècnica i coneixements.... hehehehe.


La primera sortida tal i com he explicat va ser al Cap de Creus, pesada per arribar-hi i per tornar, peró al ser durant el capvespre es fa més suportable. La veritat es que aquesta època és un plaer visitar-lo doncs no hi ha gaire gent en comparació amb els mesos d' estiu. El lloc on vaig estar, estava una mica ensotat i per tant no es sentia ni un bri de soroll, només les onades i alguna que altre gavina. Genial! Vaig esperar ben bé un parell d' hores a que la llum fos la ideal per a començar a "disparar".


Cap de Creus


I poc després apareixia la lluna, esplèndida! La llastima es que no havia portat cap mena de picnic i sentia més el soroll dels budells que el de les onades i vaig decidir plegar, comptant que tenía un bon tros fins al cotxe i després la tornada a casa. Peró hi tornaré!


Lluna al Cap de Creus

La segona, volia una sortida de lluna, amb el cel i el mar més o menys equilibrats i era el dia ideal anar a la Cala Estreta prop de Palamós. Aqui vaig decidir utilitzar el 70-200 que sempre el porto i mai utilitzo, principalment perquè la ròtula no aguanta el pes i perd nitidesa, especialment en format vertical.

Lluna sobre les illes Formigues

Crec que de moment he pogut solucionar-ho, peró hem farà falta una L o artilugi semblant per treure'n més "suc" d'aquest objectiu. D' aquesta manera vaig poder "jugar" amb diferents enquadraments i la veritat es que estic content de la troballa. Caldrà peró tornar-hi per afinar més les composicions i la tècnica. Encara que ja tinc fet un primer pas per a una gran fotografia. Hehehehehe.


I la tercera sortida amb l' Enrique i en Sergi al Montseny. En aquesta època es un plaer passejar per aquí doncs les rieres estan cobertes per la vegetació dels arbres i pots anar-hi bastant d'hora.


Riera Núvia al Montseny

Desprès abans de marxar vàrem veure que a la plana estava coberta per núvols i clar no podiem desaprofitar el mar de núvols que ens oferia la natura. La veritat es que les vistes eren molt agradables.


Mar de núvols des del Montseny

diumenge, 15 de maig del 2011

Dr. Jekyll i Mr. Hyde

De tant en tant, faig una repassada a l'arxiu i el buido, doncs normalment només borro les fotografies que estan mogudes, o tenen algun defecte evident... doncs sempre penso que quan sàpiga processar millor ho podré "arreglar", si ja sé que m' enganyo, però... al final, quna tinc "mono" de fotografiar i no puc sortir doncs he torno una mica "Dr. Jekyll" i al repassar antigues sessions faig "escabetxina" o faig de "Mr. Hyde" i trio i processo dolçament.

L'altre dia va ser un d'aquests dies que comento i la veritat es que estic content doncs van sorgir algunes fotografies que no els havia donat importància i al mirar-les amb una mica més de perspectiva del temps, doncs hem van agradar.



Aquesta sessió concretament estan realitzades al febrer durant un capvespre i hem va extranyar i alhora agradar la quantitat d'algues que hi havia doncs sempre donen joc. Nosaltres tant necessitats d'algues i al Pais Basc, gràcies a l'efecte de la marea n'estan farts...




Recordo que desprès vaig anar-hi varies vegades buscant la sortida del sol i mai vaig tenir un cel "digne" així que l' any vinent ja tinc un lloc per tornar-hi.

dilluns, 9 de maig del 2011

San Juan de Gaztelugatxe

A Euskadi, també vaig visitar San Juan de Gaztelugatxe, prop de la localitat costera de Bakio. L'altre vegada vaig anar-hi des de l'altre costat i ens vam trobar al carretetra tallada per una esllavissada així que vàrem recórrer els 2 ó 3 últims quilometres a peu fent que arribessim tard per buscar un enquadrament digne, així doncs aquesta vegada, inclús, que m'informessin a l'oficina de turisme que la carretera estava ja arreglada, m'hen vaig malfiar... sort! La carretera continua tallada!

Com que s' ha de baixar a peu un bon tros i amb força pendent, vàrem arribar amb bastant antel.lació, el camí ara (per l' altre banda) és més curt però amb una forta pendent, i recorda, per els que no ho saben... que tot el que baixa desprès puja i la tornada seria de nit.

Un cop arribat allà, resulta que ara hi ha un "vigilant", bé és un noi que s' ha instal.lat allà i fa de vigilant, realment viu en unes condicions molt dures, doncs la caseta que té deu fer menys de 10 metres quadrats però ell es feliç i es fa amb tothom. Ens va explicar per on baixar a la platja, que en dies de lluna plena està ple de fotògraf...

Vàrem baixar tot esperant la baixamar per poder "passar" a la platja i apropar-me a les "fotogèniques" roques de forma singular. La veritat es que no sembla que estiguin gaire lluny però deu ni do, a més, les roques mullades amb una mica de verdet que hi havia, la cosa resultava relliscosa...

Un cop arribat al lloc més o menys escollit, vaig buscar diferents posicions, i volia que sortís una mica de les roques amb verdet, però un cop arribat allà, vaig veure que els roques eren molt fosques i ja vaig intuir que seria difícil per la diferència de tonalitats entre el cel i les roques.



Vaig tenir que esperar fins que el sol quasi desapareixes, sort que hi havia una mica de boirina just a sobre el mar cosa que hem va facilitar la tasca.Un altre punt del que vaig estar de sort, en tota l' estona no va haver-hi cap núvol, però una estona abans de que comences la sessió, en van aparèixer uns. Quina sort! veien el panorama que pintava minuts abans. Però ja es sap, amb la natura no es poden fer gaires prediccions,  però desprès d' un llarg viatge just per fer unes fotografies i que el temps no sigui l'adient...




Però el més greu de tot, i que hem va fer patir bastant era la falta de bateria que tenía, sempre en porto dues però aquest cop només en tenía una doncs l'altre no havia tingut temps de carregar-la i al fer servir el live-view la veritat es que el consum és molt més ràpid. Aixi doncs aquest cop tenía que "disparar" sense gaire probés, com si fos en temps d' analògic, quina por... Però al final quan ja estava "calent" i començava a agradar-me el que veia en el display, caput!

La veritat es que en quant a riquesa de fotografies no estic gaire content, però al menys ara tinc més experiència per tornar-hi i fer-ho millor, tenir en compte les marees però és bàsic. Però el que m' enporto és l' experiència viscuda "in situ" i el soparet que ens van "donar" al restaurant d' allà mateix.




Una vegada hem van dir... les millors fotografies són les que faràs a 5 ó 10 minuts de casa doncs d'aquesta manera coneixes els moment, el lloc, l`època i finalment la llum en determinats moments.
A vegades, veig per el facebook algun fotògraf Basc que diu que per la finestra veu alguns núvols "interessants" i que marxa a veure que "troba"... quina sort que tenen amb el joc que tenen entre les marees i les cels!









dilluns, 2 de maig del 2011

Els gegants del bosc.

Després d' un cap de setmana llarg intens, molt intens, en quan a paisatges, a menjars, a passejades i sobretot en bona i pacient companyia de la Teia, després de revisar el munt de fotografies que he portat i la veritat es que la llum no m' ha acompanyat gaire per Barrika, on tenia el "camp base" però de San Juan de Gaztelugatxe i Gorbeia n' estic content.

Com que l'anàlisi i processant en tindré per dies he començat per l´ùltima sessió que tenia més fresca i la que realment vaig disfrutar molt més. Suposo que pel fet de ser una temàtica diferent de les marines i de l'agradable companyia que hem vaig trobar allà.



La companyia no era ni més ni menys que en David Cidre i Javier Alonso que juntament amb Joserra Irusta formen The North Photo Tours que casualment estaven realitzant un curs i encara més casualitat, un integrant del curs era l' Iker Aizkorbe amb el que ens "comentem" les nostres "creacions" via Flickr. No es podia demanar res més! Només dir que evidentment seguia el seu magnífic treball però ara ja puc dir també que són excel.lents persones.



Afegir que al ser un petit racó i tants fotògraf ràpidament van organitzar una distribució per tal de no molestar-nos els uns amb els altres i poder disfrutar fent el que més ens agrada... disparar! Encara que vaig intentar concentrar-me en la tasca de capturar bocinets del lloc, tenía una orella enganxada als comentaris que anaven dient als alumnes i la veritat es que hem van semblar molt professionals. Varis dels participants hem van comentar que realment els hi fotien canya en els comentaris de les fotografies i que l' exigència era màxima... Per mi una bona senyal de bon aprenentatge, doncs personalment he estat en algun curs i he trobat a faltar comentaris realistícs i objectius.




Respecte a la sessió fotogràfica pròpiament dita, hem falten paraules per descriu-re la sensació que vaig tenir a l'entrar en tan petit racó de bosc on es condensa tanta bellesa.llàstima de que la boira no estava present, aixó que la nit anterior vaig resar força!

La veritat es que és un lloc que segur hi tornaré doncs es poden fer excursions i segur que hi ha moltes més localitzacions amagades per els voltants.